FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Les abelles, anar i venir del rusc a les plantes que els forneixen l'aliment. Caminar, treballar, afanyosament, apressadament. De jove havia trescat molt per aquestes serres. Avui descansem, però demà ens tocarà de trescar. Ací no feia res, però allà ja el fan trescar! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acabar o d'acabar-se. Donar acabament a un llibre. Menar un plet a acabament. Venir a acabament. L'excursió tingué un mal acabament. Fi, extrem d'una cosa. A l'acabament del carrer. Ornament que termina una cosa. El mantell té un acabament de randes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de baixar. La baixada serà més difícil que la pujada. Venir de baixada. Indret per on baixa algú o alguna cosa. Una baixada amb quatre graons us portarà a la font. Pendent considerat del punt més alt al més baix. Allà el camí fa baixada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el turc que expressa relacions corresponents a la funció de complement circumstancial. Cas ablatiu. ablatiu absolut Construcció llatina, formada per un substantiu declinat en ablatiu i un participi que hi concorda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir tard. Tarden: ja haurien d'ésser aquí, ja haurien d'haver arribat. Posar-se tard a fer quelcom. No tardis a venir. No tardeu a escriure'm, a contestar-me. Passar tal o tal temps abans de fer, d'acomplir-se, una cosa. Una cosa així, tardarem a tornar-la a veure. Tardarà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer lladrucs. Els gossos lladren: deu venir algú. El gos li lladrava ensenyant-li les dents. Amenaçar sense escometre. No tinguis por d'aquest parell: no fan altra cosa que lladrar. lladrar a la lluna Cridar contra algú que no es digna a escoltar ningú, contra qui hom no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'un marc rebaixat de gruix, on ha de venir a ajustar-se, a batre, la fulla d'una porta, d'una finestra, d'un quadre, etc. per rebat Com a acabament. Després dels balls, canten per rebat unes corrandes. Cop, caiguda violenta. Amb aquell rebat es va rompre un braç. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir-se d'improvís. La collita perilla si sobrevenen glaçades. Venir després d'un altre o d'altres o allà on ja n'hi ha un altre o d'altres. Els fills que sobrevingueren a l'hereu. A més dels de tota la vida, uns quants comerciants han sobrevingut en el negoci. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa. Li va venir el rampell d'anar-se'n. Quin rampell t'agafa, ara? Tot ho feia a rampells i mai no acabava res del que començava. Manifestació sobtada d'un estat anímic. Endut per un rampell, el va bufetejar. Rampell de bogeria, rampell d [...]
